La primera cervesa

Narracions 1

Josep Pla


Destino, 272 pàgines
10.22 €



Josep Pla és un escriptor genial, un dels millors escriptors de la història d’aquest país i d’aquesta llengua. Sens dubte. És un escriptor, però, difícil de llegir. Pla és com la primera cervesa: un sabor inicial intens, una ingestió difícil i una sensació de plaer posterior, que fa que la primera mai sigui l’última, ans el contrari. Narracions 1 és una perfecta primera cervesa, un compendi de narracions adequat per perdre la plarginitat.
Els que s’iniciïn a la religió trobaran a Narracions 1 les característiques més bàsiques de Pla, agrupades en format breu. La divisió en narracions curtes fa que la ingesta planiana sigui més fàcil per aquells qui no coneixen la seva adjectivació i la seva obsessió per oferir tots els detalls.
Els ja iniciats en Pla trobaran un resum d’allò que han pogut veure en alguns dels seus escrits, com a El quadern gris: relat autobiogràfic barrejat amb la ficció narrativa.

Narracions 1 consta de 13 narracions. Destaquen La fonda del centre, Una mort a Barcelona, Casa de dispeses madrilenya, Un home fatal i Una aventura al canal. Aquestes narracions segueixen una estructura semblant. No espereu grans històries, però si fragments d’allò quotidià amb grans dosis de sarcasme i ironia. Pla és un autor costumista, a la línia de Larra als seus Artículos. El seu esquema de narració és semblant al que després utilitzaran Pàmies o Moliner: a partir d’un fet concret, es construeix una narració. Pla, mitjançant històries quotidianes escriu narracions ben trobades, amb fina ironia i una adjectivació precisa, que pot carregar als qui no n’estan acostumats.

En definitiva, Narracions 1 és un llibre qualsevol de Pla, però precisament per aquest motiu és perfecte per perdre la plarginitat, per prendre la primera cervesa planiana.


La perruqueria era italiana i no tenia a penes clientela francesa. Els francesos sempre han exigit que les seves perruqueries es mantinguin en un to de solemnitat silenciosa i funerària, en un cert academicisme enravenat. I aquella perruqueria era el que vulgarment en diríem una olla. Quan els artistes del barri descobriren que l’establiment no tenia clientela nacional –llavors s’havia iniciat l’èxode dels artistes de Montmatre sobre l’altra banda de riu, cap a Montparnasse- s’hi donaren francament. Aquest personal no constituïa pas, és clar, una clientela d’habituds assegurades i mecàniques, perquè anar a la perruqueria és per a molta gent un reflex maquinal. Els artistes hi anaven quan els sobrava algun diner –cosa rara- i, sobretot, quan no tenien res més a fer. De tota manera, aquella turba de folls passius i de maniàtics era, per a l’establiment, la més adequada.

www.llibrofags.com