El futur de l'escriptura

Sovint se sol dir que els nens neixen amb un pà sota el braç. Davant d'algun futbolista que excel·leix en el tracte de l'esfèrica, es diu que "va nèixer amb la pilota sota els peus".

Amillia Taylor ha nascut, literalment, amb un bolígraf sota el braç. Bé, de fet no. Per fer honor a la veritat, la pobra criatura -nascuda després de només cinc mesos de gestió- ha hagut d'aguantar a algun metge o infermer (hi podeu afegir les as que vulgueu, tant pot ser metgessa com infermera). Una de dos: o bé és algun catxondo graciós, o bé és algun pàmfil buscant mostrar la crua realitat del nen, fer la seva comparació amb un bolígraf. En fi, com si no haguéssim vist què petita era aquesta criatura amb les altres fotos, on es veu a Amillia al tamany d'una mà.

Bé, celebrable és que aquesta nena hagi pogut sobreviure, i ara pugui començar al circ de la vida, això tan maco que en diem viure. Clar, la noia ja està condemnada. Primer haurà d'aguantar les mofes dels companys de classe, que li diran "enana, ets més petita que un boli". Li aniran malament les mates i les naturals, car lo seu serà l'escriptura. També hem de fixar-nos en el metabolisme. Patirà d'anorèxia si és bic naranja, que escribe fino. La noia tindrà una talla estàndard si el boli era bic cristal, que escribe normal.

De moment només cal esperar a que aprengui a parlar i que tregui la seva primera novel·la, que serà de bona qualitat. Total, tot perquè poguem dir, "home, aquesta Amillia Taylor va nèixer amb un boli sota el braç"