La recent aprovació de l'Estatut d'Andalusia (patrocinat per Nescafé), i la gran absentció que es va donar han provocat les dos clàssiques reaccions d'Estatut amb abstenció:
1- Els polítics: ens hem de replantejar la situació, ens estem allunyant dels ciutadans i hem de veure com acostar els seus interessos als nostres. En fi, el de sempre
2- Els ciutadans: no teniem informació.
Així és. Dels polítics, res a dir. L'Estatut és l'òrgan regulador de la vida pública de les persones, que influeix en gran mesura en els ciutadans. La culpa és dels ciutadans. Com es poden queixar de la poca informació que tenen? No sé a Andalusia. Aquí vam rebre l'Estatut sencer, un full de resum, un full de comparació amb l'Estatut del 1979, anuncis televisius, tanques publicitàries... Què més volem? Cromos als xiclets, amb els millors articles? Una xarxa d'altaveus amb un narrador explicant les vituts i/o desgràcies de l'Estatut?
El ciutadà és gos. Si no va a votar és perquè no li dóna la gana consultar la informació que reb, perquè mira aquí hay tomate o más deporte quan fan els telenotícies, perquè es compra el Marca o el Qué me dices i no se n'entera de la meitat, perquè llegeix diàriament el qué, el metro... per assabentar-se del nou rècord guiness estúpid que s'ha fet a renciso del campo...
En fi. Que si el ciutadà no té informació és perquè no vol. I punt.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment