La cultura que ve

La cultura que ve és depriment, és general i vaga, és de pocs llibres i moltes pel·lícules, és de música superguai i ulleres de pasta.

La cultura que ve és creure que una pel·lícula vomitiva qualsevol és una obra d'art "el cum laude" del cinema actual, sempre que, evidentment, sigui europea, a poder ser del segon millor director txec. Una pel·lícula americana, per un neocultureta, és un bodrio, "una altra mostra de l'imperialisme ianqui". Les pel·lícules no es medeixen per la seva qualitat o pel seu guió, sino pel país de procedència.

La cultura que ve és la d'Els pilars de la terra, el codi da vinci i l'esglèsia del mar com a obres cabdals de la literatura mundial, és creure que Pla era un facha avorrit i que qualsevol llibre que no porti l'etiqueta més de 500.000 exemplars venuts és automàticament un avorriment només apte per a frikis sense ulleres de pasta.

La cultura que ve és elevar Fraz Ferdinand a la categoria de geni musical, elogiar-lo, santificar-lo, i baixar-se els seus cd's per internet.

La cultura que ve és la cultura del Fotolog, el superpop dels / i les adolescents, on milers de persones acompanyen les seves fotografies de profunds poemes (en castellà, clar, que és més guai), tot creient-se la nova generació del 27.

La cultura que ve... fa cagar.