La hipocresia

Paul Wolfowitz, president del Banc Mundial, s'ha vist involucrat en un escàndol dels clàssics, d'aquells de molt soroll per no res, d'aquells escàndols superficials. Resulta que el senyor president del Banc Mundial (famós pels seus mitjons), va ascendir a la seva parella, amb el consegüent augment -desproporcionat, esclar- de sou, uns 61.000 dòlars

A l'assabentar-se, les forces de l'economia i la política mundial s'han posat les mans al cap, han exigit a Wolfowitz que dimiteixi i han iniciat una investigació per descobrir fins a quin punt arriba la corrupció al Banc Mundial. Òbviament, la opinió pública que s'ha assabentat dels fets també s'ha mostrat escandalitzada per aquesta mostra d'amor.
Aquest és l'exemple més clar de la hipocresia de l'èsser humà. Qui no ha demanat un augment de sou a un familiar, qui no ha anat a algun conegut perquè li fes algun arranjament semi-il·legal, qui no ha volgut aprofitar-se d¡un amic influent.... Tothom, qui més qui menys, hauria fet exactament el mateix que Wolfowitz. Com que ells no han pogut fer-ho -l'enveja és una altra de les qualitats humanes més clares-, es posen les mans al cap tot clamant al cel justícia. Parafrasejant a Jesús, qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.

Deixant de banda la hipocresia, ningú s'ha posat a pensar per què el president del Banc Mundial ha pujat el sou a la seva parella. L'explicació és clara. Wolfowitz és un home fet a l'antiga, d'aquells que deixa que la seva dona ho faci tot, que li compri els calçotets...i els mitjons. Veient com estàn els mitjons de Wolfowitz, algú dubta que la seva parella necessitava un augment de sou immediat?