Ciudadanos de segunda

Encara no he tingut la oportunitat de veure sencer el reportatge ciudadanos de segunda, emés per Telemadrid. Del primer quart d'hora que he vist, només puc dir que espero i desitjo que la gran majoria dels que opinen el primer quart d'hora siguin ciutadans de segona. El professor de filosofia de la UB deu ser, sens dubte, una persona culta. Però la seva estupidesa queda al descobert quan fa servir uns arguments tergiversats, totalment invàlids, que no serveixen sinó per justificar aquells que defensem la immersió lingüística. Sorprendre's de coses com que a Catalunya s'ensenyi en català, dir que el castellà està en perill d'extinció a Catalunya... són mostres d'una limitació intel·lectual que ja és llàstima que mostri tot un professor de filosofia de la UB. Una persona que no és capaç ni d'assumir arguments vàlids mereix ser un ciutadà de segona.

L'altre ciutadà de segona és el pare de la nena que volia aprendre en castellà. On s'és vist tanta incultura junta! No voler aprendre un idioma és una de les estupideses més grans que pot cometre un home. Si d'una cosa en sento orgull és de tenir la oportunitat de conèixer un idioma com el castellà. No és el meu, però el conec, puc llegir en castellà i escriure. Igual que m'agradaria fer amb l'anglès. Per què? Perquè una llengua és un patrimoni intel·lectual caríssim. Com dirien en castellà, no hay mal que por bien no venga, i formar part d'Espanya ens ha permès conèixer el castellà. Però el ciutadà de segona, no. Ell no vol embrutar la seva filla amb nous coneixements. Que ho practiqui amb tot, que la seva filla serà una perfecta imbècil. Com ell. En fi, ja comentaré (o no) quan acabi de veure el reportatge.