Monday, April 9, 2007

Benigni tenia raó

Què maco queda citar un autor o director o algú conegut. Sembla que siguis intel·ligent. Que portis ulleres de pasta. Divertit.

En Joan va sortir a l'escenari. Fora, asseguts a la primera fila i amb un somriure d'orella a orella, estaven els seus pares. Un incís: si fos una pel·lícula americana els pares arribarien tard, el nen diria papáaaa i els pares li contestarien, jamie, hijo! (sempre es diu Jamie o CJ, no falla). Doncs bé. Finalitzat l'incís, allà eren els pares d'en Joan. El nen va fer bé la obra. Va interpretar el seu paper a la perfecció, tothom el felicitava, i els seus pares l'acompanyaven orgullosos al tour per la platea. Les coses tornaven al seu curs normal, feliç. Els gols del Ronaldinho eren celebrats amb joia. Les notes del Joan eren correspostes amb una felicitació adient. En Joan ja era feliç.

Bé, una altra història trunyo per omplir. Però que consti que Benigni tenia raó.

No comments: